RUTA CIUTADANA DE L’ABANDÓ CULTURAL I PATRIMONIAL

València ha promogut en diverses ocasions la seua candidatura com a Capital Europea de la Cultura, sota els successius mandats de la seva alcaldessa, la Popular Rita Barberá.

Amb la pèrdua d’aquesta candidatura, que era sostinguda amb el simple aparador de la Ciutat de les Arts i les Ciències i el Palau de la Música, el Partit Popular – després de liquidar en poc temps els assoliments de la política cultural del govern local anterior i després de reconvertir els projectes pendents d’execució -, es va llançar a modelar la ciutat en funció dels interessos dels grups ideològics, financers, empresarials i religiosos que recolzen la seva majoria absoluta.

Des de llavors, després de més de 18 anys d’impunitat i amb la complicitat de la Generalitat Valenciana governada des de 1995 pel seu mateix partit, l’alcaldessa ha esborrat del mapa la imatge de València com una ciutat oberta a les diferents cultures del mediterrani, avançada en el social i referent de molts projectes culturals i de recuperació patrimonial.

En el seu lloc la dirigent populista ha projectat sobre el creixement de la urbs els dos imaginaris ideològics de referència que li caracteritzen: el conservador amb les seues consabudes dosis de provincianisme, neofranquisme institucional i mentalitat retrògrada; i el neoliberal amb la seva política de suculents negocis i privatitzacions a costa de l’erari públic, el saqueig d’inversions per a grans Esdeveniments i l’adopció d’un urbanisme especulatiu i destructor del ric Patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat.

El resultat de tota aquesta evolució és la València actual, situada per fi en el centre del mapa informatiu actual gràcies als innombrables casos de corrupció i balafiament sense parangó en altres latituds de l’escenari europeu i occidental.

Tal com es pot contemplar en aquesta “Ruta de l’abandó cultural i patrimonial”, València té una inacceptable privatització de l’Oci i la Cultura (Complex municipal de les Arenes, zoològic/BioParc, l’Oceanogràfic i ara la resta de la Ciutat de les Arts i les Ciències CACSA, etc), una desmesurada reducció pressupostària que retalla l’accés entre uns altres a Biblioteques i Museus, una cessió vergonyant de béns públics a sectors afins (permutes a promotors, jerarquia catòlica i clubs privats de futbol), una mala gestió del públic i l’abandó (quan no la destrucció premeditada) del Patrimoni cultural i arquitectònic valencià (Camí del Pouet en Campanar, alqueríes medievals de Benicalap, modernisme popular del Cabanyal, horta protegida de la Punta i molts altres exemples).

Deixa un comentari