Itinerari “Ruta per l’Ensenyament Públic” 15 decembre 2012

1. Conselleria d’Educació Av. Campanar

Iniciem la Ruta partint de l’origen i causa de les successives retallades i del procés de desmantellament de l’educació pública, lloc simbòlic i mur de lamentacions de tota la comunitat educativa, així com d’elaboració de la major part de canvis legislatius i ordres surrealistes i improvisades de les quals tots som víctimes.

Acte de dol i en memòria de l’ensenyament públic, gratuït i de qualitat, la participació democràtica i la Llei d’Ús i Ensenyament. Foto de grup.

2.- Terrenys d’ús escolar en Campanar cedits a la Universitat Catòlica de València.

Visita dels terrenys reservats per a ús escolar (Institut) del nou barri de Campanar, ara cedits per l’Ajuntament a la Universitat Catòlica de València per a la construcció d’una Facultat de Medicina i un nou Hospital adjunt. Explicació de la destinació final de les parcel·les destinades a usos escolars als nous barris de Benicalap i Campanar.

3.- Escola Oficial d’Idiomes (EOI). De les falses promeses al Plurilingüisme “per Decret”!

Explicació dels problemes històrics de l’única seu de la EOI a València, després de més de 40 anys d’espera i la inauguració fraudulenta d’un cartell publicitari amb l’anunci de la nova Escola (fa cinc anys), més les retallades de professorat i l’augment de les ràtios… Tot això amenitzat amb les recents ordres de formació de més de 8.000 docents per atendre la implantació de l’improvisat Decret de Plurilingüisme. València “is different!”

4.- Orriols. Recorregut per un itinerari de segregació escolar amb respatller oficial.

L’exemple d’Orriols és la plasmació d’una realitat que avança en el model educatiu de la ciutat de València: la segregació escolar de l’alumnat immigrant i la saturació a la Xarxa Pública sense nous centres construïts, afavorint el creixement de la Privada i marcant la dualitat de l’escolarització al barri. Un nou barri (Sant Llorenç) de 8.000 habitants i sense un sol col·legi públic.

Després del recorregut pels llocs més significatius per a la Ruta, esmorzar voluntari en la cafeteria “Mandas”.

5.- Escoleta Infantil “La Senyera” (0-3 anys).

Visita a una de les “Escoletes” que es van construir amb diners públics i la gestió dels quals va ser regalada en 1995 a empresaris del sector afins a la majoria conservadora a l’Ajuntament, amb el consegüent desmantellament del Patronat Municipal d’Escoles Infantils i l’engegada de l’anomenat “xec escolar”, punta de llança de la privatització d’aquesta etapa educativa.

6.- Col·legi Major “Lluis Vives”. Tancament definitiu o privatització?

Explicació de la història d’aquest singular Col·legi Major de la Universitat de València, de la seua important funció social i cultural en l’àmbit universitari i el recent tancament del qual ha aixecat totes les alarmes quant a la possible privatització de la seva gestió en el marc de les retallades pressupostàries de la Generalitat a les universitats públiques valencianes.

7.- Barri de Russafa. Realitzacions de la República i foment de l’Ensenyament Públic.

Visitarem l’antiga avinguda Durruti (actualment Antic Regne de València) amb la presència de diverses edificacions educatives públiques i privades d’època republicana. Visitarem el solar previst per a la construcció de la nova Escola Pública de Russafa, fruit de la lluita popular durant més d’onze anys i que té previst l’inici imminent de les obres.

8.- Barri de Patraix. Acte amb la Plataforma per l’Enseyament Públic de Jesús-Patraix.

Visita explicativa a les portes del solar de l’antiga Caserna d’Artilleria situat en la c/ Sant Vicent sobre el bloqueig sine die de la construcció de dos col·legis públics i un IES en els terrenys cedits des de 2007 pel Ministeri de Defensa, amb l’al·legació de l’Ajuntament de València de la no licitació dels habitatges protegits per falta de pressupost i altres defectes formals.

Declaració de la Plataforma dels barris sobre les promeses incomplides i les necessitats educatives d’aquestos, a més de realització d’un acte de compromís i anunci d’accions coordinades dels centres amb barracons i les Plataformes als nous barris que demanen la construcció de nous centres públics a la ciutat i comarques del voltant.

9.- Jesuïtes i l’Institut per a Obrers de la República.

Visita explicativa sobre el que eren els col·legis religiosos per a les classes altes a València i la conversió de Jesuïtes en “Institut Obrer” durant l’etapa republicana. Comparativa sobre el que va suposar l’embranzida a l’ensenyament públic en aquest període i el que ha estat el creixement de centres escolars religiosos durant els últims 21 anys de govern del PP a València.

10.- De la “Beneficència” a la Universitat Catòlica de València.

Explicació in situ del paper de les Institucions de Beneficència al segle XIX i la destinació de la “Bene” de València per a la instrucció de xiquets fins a 1982. Actualment convertida en seu del Centre Cultural “La Beneficència”, ha suprimit recentment per les retallades les programacions de teatre i tallers de caps de setmana, deixant un buit en l’oferta pública de la ciutat. Curiosament les polítiques de benestar social de les institucions valencianes tornen a potenciar les solucions “caritatives” per sobre de la justícia social, com fa més d’un segle.

Explicació de la política de privatització de l’Ensenyament Universitari en benefici de l’Església Catòlica, l’OPUS i altres sectors neoconservadores beneficiaris del Pàg. Denuncia pública del creixement exponencial dels centres i instal·lacions de la Universitat Catòlica de València amb la compra de nombrosos béns immobiliaris en el centre i cessions de sòl i béns públics en diversos llocs, així com l’accés privilegiat a infraestructures de centres d’investigació públics.

Itinerari Ruta dels Retalls 17.11

1. Consellería d’Educació Av. Campanar

Iniciem la Ruta partint de l’origen i causa de les successives retallades i del procés de desmantellament de l’educació pública, lloc simbòlic i mur de lamentacions de tota la comunitat educativa, així com d’elaboració de la major part de canvis legislatius i ordres surrealistes i improvisades de les quals tots som víctimes.

Acte de duel i en memòria de l’ensenyament públic, gratuïta i de qualitat, la participació democràtica i la Llei d’Ús i Ensenyament. Foto de grup.
2. Col·legi 103. Barracons escolars per a la pública.

Visita a aquest singular col·legi públic aixecat completament amb aules prefabricades fa 5 anys, situat a esquena de la Ciutat de les Arts i les Ciències en condicions precàries i que, lluny d’haver aconseguit el compliment de les promeses de construcció d’un nou centre, ha estat premiat amb la instal·lació de nous barracons per a aquest curs 2012-13.

3.- Seu Universitat Popular de València. El segrest d’un projecte educatiu progressista.

Visita a la seu central d’aquest centenari projecte laïcista i progressista d’ensenyament popular i d’adults que després de 21 anys de reconversió, acomiadaments de professorat i reducció pressupostària per part de l’Ajuntament, s’ha convertit en un cúmul de cursets de baix perfil i cost, que en gens compleixen la funció inicial de la Institució ni suposen cap projecte pedagògic.

4.- Col·legi Major “Lluis Vives”. Tancament definitiu o privatització?

Explicació de la història d’aquest singular Col·legi Major de la Universitat de València, de la seua important funció social i cultural en l’àmbit universitari i el recent tancament del qual ha aixecat totes les alarmes quant a la possible privatització de la seva gestió en el marc de les retallades pressupostàries de la Generalitat a les universitats públiques valencianes.

5.- Centre Superior d’Investigació en Salut Pública.

Parada explicativa enfront d’aquest flamant edifici, el cost del qual és equivalent al d’un hospital comarcal i que no obstant això té actualment, després de les retallades en investigació i sanitat, un ús burocràtic molt restringit i allunyat de les activitats inicialment previstes.

6.- Orriols. Recorregut per un itinerari de segregació escolar amb respatller oficial.

L’exemple de’Orriols és la plasmació d’una realitat que avança en el model educatiu de la ciutat de València: la segregació escolar de l’alumnat immigrant i la saturació a la Xarxa Pública sense nous centres construïts, afavorint el creixement de la Privada i marcant la dualitat de l’escolarització al barri. Un nou barri (Sant Llorenç) de 8.000 habitants i sense un sol col·legi públic.

Després del recorregut pels llocs més significatius per a la Ruta, esmorzar voluntari en la cafeteria Manes.

7.- Escoleta Infantil “La Senyera” (0-3 anys).

Visita a una de les “*Escoletes” que es van construir amb diners públics i la gestió dels quals va ser regalada en 1995 a empresaris del sector afins a la majoria conservadora a l’Ajuntament, amb el consegüent desmantellament del Patronat Municipal d’Escoles Infantils i l’engegada de l’anomenat “xec escolar”, punta de llança de la privatització d’aquesta etapa educativa.

8.- Terrenys d’ús escolar en Campanar cedits a la Universitat Catòlica de València.

Visita dels terrenys reservats per a ús escolar (Institut) del nou barri de Campanar, ara cedits per l’Ajuntament a la Universitat Catòlica de València per a la construcció d’una Facultat de Medicina i un nou Hospital adjunt. Explicació de la destinació final de les parcel·les destinades a usos escolars als nous barris de Benicalap i Campanar.

9.- Escola Oficial d’Idiomes (EOI). De les falses promeses al Plurilingüisme “per Decret”!

Explicació dels problemes històrics de l’única seu de la EOI a València, després de més de 40 anys d’espera i la inauguració fraudulenta d’un cartell publicitari amb l’anunci de la nova Escola (fa cinc anys), més les retallades de professorat i l’augment de les ràtios… Tot això amenitzat amb les recents ordres de formació de més de 3.000 docents per atendre la implantació de l’improvisat Decret de Plurilingüisme. València “is different!”

10.- De la “Beneficència” a la Universitat Catòlica de València.

Explicació in situ del paper de les Institucions de Beneficència al segle XIX i la destinació de la “Bene” de València per a la instrucció de xiquets fins a 1982. Actualment convertida en seu del Centre Cultural “La Beneficència”, ha suprimit recentment per les retallades les programacions de teatre i tallers de caps de setmana, deixant un buit en l’oferta pública de la ciutat. Curiosament les polítiques de benestar social de les institucions valencianes tornen a potenciar les solucions “caritatives” per sobre de la justícia social, com fa més d’un segle.

Explicació de la política de privatització de l’Ensenyament Universitari en benefici de l’Església Catòlica, l’OPUS i altres sectors neoconservadores beneficiaris del Pàg. Denuncia pública del creixement exponencial dels centres i instal·lacions de la Universitat Catòlica de València amb la compra de nombrosos béns immobiliaris en el centre i cessions de sòl i béns públics en diversos llocs, així com l’accés privilegiat a infraestructures de centres d’investigació públics.

11.- Jesuïtes i l’Institut per a Obrers de la República.

Visita explicativa sobre el que eren els col·legis religiosos per a les classes altes a València i la conversió de Jesuïtes en “Institut Escola” durant l’etapa republicana. Comparativa sobre el que va suposar l’embranzida a l’ensenyament públic en aquest període i el que ha estat el creixement de centres escolars religiosos durant els últims 21 anys de govern del PP a València.

12.- Barris de Patraix i Cruz Coberta sense col·legis i instituts públics en terrenys del Parc d’Artilleria.

Visita explicativa a les portes del solar de l’antiga Caserna d’Artilleria situat en la c/ Sant Vicent sobre el bloqueig sine die de la construcció de dos col·legis públics i un IES en els terrenys cedits des de 2007 pel Ministeri de Defensa, amb l’al·legació de l’Ajuntament de València de la no licitació dels habitatges protegits per falta de pressupost i altres defectes formals.

13.- Final de Ruta. Institut Lluis Vives.

Final del trajecte en aquest singular i històric centre de Secundària que ha estat recentment protagonista per les lluites estudiantils en demanda d’una millora en l’Ensenyament Públic i la repressió policial encoratjada per les autoritats governatives i que van donar lloc a l’anomenada “Primavera Valenciana” coneguda ja per mig món. Foto final amb lliure aportació de cartells reivindicatius sobre l’ensenyament públic.

ITINERARI “RUTA PER L’EDUCACIÓ PÚBLICA”: EL BUS DE LA VAGA DEL 9 DE MAIG 2013

1.- La Consellería d’Educació, el “mur de les lamentacions” de la comunitat educativa valenciana.

2.- Visita al solar d’ús escolar públic del Nou Campanar cedit a la Universidad Católica.

3.- L’Escola Oficial d’Idiomes, una demanda social creixent no satisfeta per beneficiar les empreses privades.

4.- Col.legi públic 103, la “venjança” de Consellería front a la dignitat de pares i alumnes. Mantenir els barracons sense data de construcción del nou centre fins desmantellar el col.legi públic ofertant més places de Privada a la zona.

5.- El tancament del Col.legi Major Lluis Vives, una consequència més de les retallades pressupostàries a les Universitats públiques de València.

6.- CEiP Max Aub, un exemple de lluita per l’Educació Pública. Foto voluntària al mural.

7.- Centre Instructiu Musical de Benimaclet. Diverses iniciatives educatives al barri.

8.- Escuela Infantil “La Senyera” d’Orriols, un exemple més de la privatització absoluta de l’etapa de 0-3 anys imposada per l’Ajuntament de Rita Barberà.

9.- El cas del Colegio Marni, l’empresari que dissenya el Mapa Escolar a Orriols i València.

10.- Societat Coral El Micalet. La batalla de les Escoles de Música valencianes front a les retallades i els impagaments.

11.- Visita a les obres del futur Col.legi Públic de Russafa, fruit de la mobilització d’un barri pel model de l’escola pública i multicultural. Foto de grup.

12.- Descobriment del solar destinat a ubicar el primer “Centre d’Iniciativa Social”(CIS) ordenat pel Partit Popular al barri del Nou Patraix per reduir l’oferta del CEiP Eliseo Vidal i beneficiar l’ensenyament privat.

El recorregut farà una aturada principal al punt de Concentració per l’Ensenyament Públic convocat per la Plataforma al centre de València.

A més al Bus hi hauràn repressentats sindicals què ens explicaràn les diferents lluites del professorat interí, el Manifest per l’Educació d’Adults, els perills de la futura LOMCE i molts altres temes.

Itinerari Ruta dels Retalls

1. Consellería d’Educació Av. Campanar

Iniciem la Ruta partint de l’origen i causa de les successives retallades i del procés de desmantellament de l’educació pública, lloc simbòlic i mur de lamentacions de tota la comunitat educativa, així com d’elaboració de la major part de canvis legislatius i ordres surrealistes i improvisades de les quals tots som víctimes.

Acte de duel i en memòria de l’ensenyament públic, gratuïta i de qualitat, la participació democràtica i la Llei d’Ús i Ensenyament. Foto de grup.
2. Col·legi 103. Barracons escolars per a la pública.

Visita a aquest singular col·legi públic aixecat completament amb aules prefabricades fa 5 anys, situat a esquena de la Ciutat de les Arts i les Ciències en condicions precàries i que, lluny d’haver aconseguit el compliment de les promeses de construcció d’un nou centre, ha estat premiat amb la instal·lació de nous barracons per a aquest curs 2012-13.

3.- Seu Universitat Popular de València. El segrest d’un projecte educatiu progressista.

Visita a la seu central d’aquest centenari projecte laïcista i progressista d’ensenyament popular i d’adults que després de 21 anys de reconversió, acomiadaments de professorat i reducció pressupostària per part de l’Ajuntament, s’ha convertit en un cúmul de cursets de baix perfil i cost, que en gens compleixen la funció inicial de la Institució ni suposen cap projecte pedagògic.

4.- Col·legi Major “Lluis Vives”. Tancament definitiu o privatització?

Explicació de la història d’aquest singular Col·legi Major de la Universitat de València, de la seua important funció social i cultural en l’àmbit universitari i el recent tancament del qual ha aixecat totes les alarmes quant a la possible privatització de la seva gestió en el marc de les retallades pressupostàries de la Generalitat a les universitats públiques valencianes.

5.- Centre Superior d’Investigació en Salut Pública.

Parada explicativa enfront d’aquest flamant edifici, el cost del qual és equivalent al d’un hospital comarcal i que no obstant això té actualment, després de les retallades en investigació i sanitat, un ús burocràtic molt restringit i allunyat de les activitats inicialment previstes.

6.- Orriols. Recorregut per un itinerari de segregació escolar amb respatller oficial.

L’exemple de’Orriols és la plasmació d’una realitat que avança en el model educatiu de la ciutat de València: la segregació escolar de l’alumnat immigrant i la saturació a la Xarxa Pública sense nous centres construïts, afavorint el creixement de la Privada i marcant la dualitat de l’escolarització al barri. Un nou barri (Sant Llorenç) de 8.000 habitants i sense un sol col·legi públic.

Després del recorregut pels llocs més significatius per a la Ruta, esmorzar voluntari en la cafeteria Manes.

7.- Escoleta Infantil “La Senyera” (0-3 anys).

Visita a una de les “*Escoletes” que es van construir amb diners públics i la gestió dels quals va ser regalada en 1995 a empresaris del sector afins a la majoria conservadora a l’Ajuntament, amb el consegüent desmantellament del Patronat Municipal d’Escoles Infantils i l’engegada de l’anomenat “xec escolar”, punta de llança de la privatització d’aquesta etapa educativa.

8.- Terrenys d’ús escolar en Campanar cedits a la Universitat Catòlica de València.

Visita dels terrenys reservats per a ús escolar (Institut) del nou barri de Campanar, ara cedits per l’Ajuntament a la Universitat Catòlica de València per a la construcció d’una Facultat de Medicina i un nou Hospital adjunt. Explicació de la destinació final de les parcel·les destinades a usos escolars als nous barris de Benicalap i Campanar.

9.- Escola Oficial d’Idiomes (EOI). De les falses promeses al Plurilingüisme “per Decret”!

Explicació dels problemes històrics de l’única seu de la EOI a València, després de més de 40 anys d’espera i la inauguració fraudulenta d’un cartell publicitari amb l’anunci de la nova Escola (fa cinc anys), més les retallades de professorat i l’augment de les ràtios… Tot això amenitzat amb les recents ordres de formació de més de 3.000 docents per atendre la implantació de l’improvisat Decret de Plurilingüisme. València “is different!”

10.- De la “Beneficència” a la Universitat Catòlica de València.

Explicació in situ del paper de les Institucions de Beneficència al segle XIX i la destinació de la “Bene” de València per a la instrucció de xiquets fins a 1982. Actualment convertida en seu del Centre Cultural “La Beneficència”, ha suprimit recentment per les retallades les programacions de teatre i tallers de caps de setmana, deixant un buit en l’oferta pública de la ciutat. Curiosament les polítiques de benestar social de les institucions valencianes tornen a potenciar les solucions “caritatives” per sobre de la justícia social, com fa més d’un segle.

Explicació de la política de privatització de l’Ensenyament Universitari en benefici de l’Església Catòlica, l’OPUS i altres sectors neoconservadores beneficiaris del Pàg. Denuncia pública del creixement exponencial dels centres i instal·lacions de la Universitat Catòlica de València amb la compra de nombrosos béns immobiliaris en el centre i cessions de sòl i béns públics en diversos llocs, així com l’accés privilegiat a infraestructures de centres d’investigació públics.

11.- Jesuïtes i l’Institut per a Obrers de la República.

Visita explicativa sobre el que eren els col·legis religiosos per a les classes altes a València i la conversió de Jesuïtes en “Institut Escola” durant l’etapa republicana. Comparativa sobre el que va suposar l’embranzida a l’ensenyament públic en aquest període i el que ha estat el creixement de centres escolars religiosos durant els últims 21 anys de govern del PP a València.

12.- Barris de Patraix i Cruz Coberta sense col·legis i instituts públics en terrenys del Parc d’Artilleria.

Visita explicativa a les portes del solar de l’antiga Caserna d’Artilleria situat en la c/ Sant Vicent sobre el bloqueig sine die de la construcció de dos col·legis públics i un IES en els terrenys cedits des de 2007 pel Ministeri de Defensa, amb l’al·legació de l’Ajuntament de València de la no licitació dels habitatges protegits per falta de pressupost i altres defectes formals.

13.- Final de Ruta. Institut Lluis Vives.

Final del trajecte en aquest singular i històric centre de Secundària que ha estat recentment protagonista per les lluites estudiantils en demanda d’una millora en l’Ensenyament Públic i la repressió policial encoratjada per les autoritats governatives i que van donar lloc a l’anomenada “Primavera Valenciana” coneguda ja per mig món. Foto final amb lliure aportació de cartells reivindicatius sobre l’ensenyament públic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s