A València, la ciutat medieval ens parla. Foto Mercedes Grau

A València, la ciutat medieval ens parla. Foto Mercedes Grau

Per Marita Vila. València, 18 de març de 2014. A València, la ciutat medieval ens parla. Ho fa amb els seus propis codis, amb el seu llenguatge. Només cal parar atenció per descobrir el seu llegat que ha sobreviscut al llarg dels segles. La ‘Ruta dels gremis medievals’ ens ofereix l’eina per entendre l’organització i el funcionament d’una part molt important de la població d’aquesta ciutat i que en certa manera ha arribat fins  els nostres dies. La col·laboració entre el col·lectiu Rutes Ciutadanes i la cooperativa CaminArt  fan possible el seu retrobament.

En aquesta ocasió, Rutes Ciutadanes i Caminart van unir esforços per fer aquesta Ruta. Foto Mercedes Grau

En aquesta ocasió, Rutes Ciutadanes i Caminart van unir esforços per fer aquesta Ruta. Foto Mercedes Grau

Si agafem com a referència les Torres de Serrans i les Torres de Quart i pensem un moment quin és l’itinerari que fa l’autobús de la línia 5 de l’EMT, ràpidament ens podrem fer una idea de quin era el perímetre de la València medieval emmurallada. Al seu interior, i de la mateixa manera que havia passat en moltes altres ciutats europees, els gremis havien anat sorgint a mesura que la ciutat creixia i es consolidava.

Els gremis eren associacions d’artesans que tenien com a fi  controlar l’oferta dels productes que elaboraven. Però també regulaven l’activitat laboral i la formació dels associats i se n’ocupaven de protegir els seus integrants i les seues famílies. Cada gremi establia les seues normes sobre la qualitat dels productes, els preus que es fixaven i les condicions de treball.  L’escala laboral s’estructurava en tres nivells: els aprenents, els oficials i els mestres. Només els mestres podien obrir taller propi i contractar obres.

Armers, corretges i tapiners

La ruta comença a la Plaça Redona, el centre de la ciutat medieval, un espai ubicat entre el mercat i la catedral on el

César Guardeño explica el treball dels tapineros

César Guardeño explica el treball dels tapineros

comerç era la seua principal activitat.  La proximitat amb el carrer Cavallers, que s’anomena així perquè va ser allí on es van instal·lar els nobles i militars que acompanyaren el rei Jaume I en la conquesta de València, va aglutinar al seu voltant una bona part dels artesans que treballaven per a equipar els seus habitants. Uns pertanyien al Gremi d’Armers i la nomenclatura dels carrers ens recorda els seus oficis. Així, al carrer Corretgeria es feien les corretges per als cavalls i al de Selleria, les cadires de muntar. Molt a la vora, el carrer Tapineria acollia els tallers on es feien els tapins per a les dones, un model de sabata amb tela fina i gran sola de cuir  que s’assemblava a una sandàlia.

Al costat de la Llotja, a l’actual plaça de la Companyia, s’aplegava el gremi dels picapedrers,  que foren els encarregats de construir els edificis més emblemàtics de la València medieval.

Foto Mercedes Grau

Cada vegada hi ha menys artesans del teler. Foto Mercedes Grau

Cada vegada hi ha menys artesans del teler. Foto Mercedes Grau

La seda i el vellut

A l’altra banda del Mercat Central, la construcció de la muralla medieval al segle XIV, va afavorir l’assentament de nous pobladors, una  part dels quals van ser artesans de la seda genovesos que van portar a València les seues tècniques. D’aquesta manera es va configurar el barri Velluters, on la indústria del vellut i de la seda va ser la més important de la ciutat, fins que va entrar en crisi al segle XIX. El seu principal exponent és la seu del Col·legi d’Art Major de la Seda, al carrer de l’Hospital.

És un edifici construït al segle XV que va ser reformat posteriorment en estil barroc. Tot i que està declarat  Bé  d’Interés Cultural, crida  l’atenció el seu abandonament i l’absència d’un projecte de rehabilitació per part de l’Administració. Únicament és la iniciativa privada la que actualment es dedica recollir fons i a mantindre viva la memòria de la seua activitat.

Un bé d'interès cultural oblidat per l'administració. Foto Mercedes Grau

Un bé d’interès cultural oblidat per l’administració. Foto Mercedes Grau

Gremi de Fusters i plaça publica

No molt lluny d’allí i en el mateix barri de Velluters es troba l’edifici del que va ser el Gremi de Fusters, una casona medieval que es va reconstruir al segle XVIII.  Un edifici que  comparteix espai amb els solars abandonats de la plaça de la Botja que la Xarxa Ciutat Vella Batega reivindica la seua recuperació.

Gremio de Carpinteros. Foto César Guardeño

Gremio de Carpinteros. Foto César Guardeño

Solar davant de l'antic gremi de fusters, que el 15 M reivindica per a ús públic. Foto Vicente Torregrosa.

Solar davant de l’antic gremi de fusters, que el 15 M reivindica per a ús públic. Foto Vicente Torregrosa.

L’última casa-taller

Un taller que s'ha de conservar. Foto RDV.

Un taller que s’ha de conservar. Foto RDV.

Entre el mercat de Mossèn Sorell fins els la muralla musulmana es trobava l’adoberia vella, que s’articulava al voltantde la séquia de Rovella i els seus ramals de Mare Vella,  es trobaven els Tintorers, els Assaonadors que adobaven les pells i els Aluders que feien guants i pergamins. Eren activitats molestes i per això, abans de l’ampliació de la muralla medieval, es trobaven fora dels límits de la ciutat. I es ací, en l’actual carrer de la Mare Vella, on s’ubica l’últim vestigi dels habitatges tradicionals dels artesans. Un espai que era alhora vivenda, obrador i botiga. La casa-taller March, hereva de la tradició medieval, és un taller familiar d’escultura, talla d’imatges i orfebreria, que a pesar de trobar-se en ús pot desaparèixer a causa d’un projecte urbanístic municipal que preveu la seua demolició per a construir una plaça.

 La Unió Gremial més d’un segle d’història  

La ruta finalitza amb una visita a la seu de la Unió Gremial, que s’ubica al carrer Navellos. Es pot dit que la seua activitat entronca amb les primeres confraries que després es van convertir en gremis assolint un gran protagonisme en la ciutat fins el seu declivi amb la promulgació dels Decrets de Nova Planta. La Unió Gremial es va crear fa 101 anys i es prea d’haver promogut la primera Fira de Mostres al 1917.   Suprimits els gremis durant el franquisme, la Unió Gremial va reprendre la seua activitat com una mútua d’assegurances i al 1977, amb la restauració de la democràcia, es restableix com a Federació de Gremis i Associacions del Comerç Valencià. Actualment la Unió Gremial aglutina una seixantena d’agrupacions de comerciants de València i província i té com a objectiu la defensa del xicotet i mitjà comerç com un model vertebrador del comerç urbà. Dins d’aquesta línia s’emmarca la seua lluita contra la llibertat d’horaris comercials.

One response »

  1. […] Fuente:  RUTA DEL DESPILFARRO DE VALENCIA […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s